El ritme d´una façana potser només un punt de partida o també ho són aquests espais oberts de sempre, amb un fons ample, bellament imperfecte.

Acotar l´espai de tot aquest petit món que creix dins la meva mirada, descriure de forma breu, una escena, vista o imaginada. Simplement, el que succeeix en aquest moment en aquest lloc. 

Mar, pedra, tarda. Llum i color, formes i volums; la contemplació de la immobilitat i el silenci.  El paisatge domesticat amb un cert ordre o bé desordre.

De sobte, tot el que m´envolta em sembla menys gris, menys brut, menys dur.

Soc allà on volia.