Hi ha moments en que tot és un gran silenci, que no se com definir-los;  moments que em sorprenen, perquè no es tornen a repetir.  Moments que em parlen, i no els hi fa falta cap paraula; però, hi ha un moment que és, per a mi una dolça percepció, etern com mai.

Senzillament, el que està  succeint en aquest lloc, en aquest moment. Parar l´inexorable pas del temps en la contemplació d´un detall efímer, descriure un espai; vist o imaginat.

Un viatge sense cap raó  pels camins d´aquest món meu;  trobar  la bellesa  en les coses senzilles, en els ambients de simplicitat  i de imperfecció; en àmbits d´insospitades harmonies, o bé en un paisatge transparent… aleshores, les coses em parlen.

       

Quan vaig fer la meva primera exposició, uns versos d´una cançó: Lo feo, amb lletra i música de Teresita Fernández, interpretada magistralment per Ester Formosa, em vàren donar l´explicació a la meva manera d´expresió fotográfica


A las cosas que son feas

ponles un poco de amor

y verás que la tristeza,

va cambiando de color.



Joan Picanyol Rosell (Moià 1953)


 

  joanpicanyol@joanpicanyol.com
T. (+34) 670 080 474